Arxiu de la categoria: Arxiu Històric

El Fons Antoni Pons Pastor protagonista de la comunicació de Tomàs Vibot a les Jornades d’Estudis Locals de Sóller

El passats dies 3 i 4 de novembre de 2017, a l’Ajuntament de Fornalutx, es dugueren a terme les XII Jornades d’Estudis Locals de Sóller. Entre les comunicacions que s’hi presentaren volem destacar la  de l’investigador Tomàs Vibot,  ja que el seu treball, titulat “Un solleric”: una llegenda de redempció,  està basat en el text de l’historiador i folklorista Antoni Pons Pastor.

Tomàs_Vivot_a_Fornalutx
El 3 de novembre, Tomàs Vibot a les Jornades d’Estudis Locals de Sóller parlant del folklorista Antoni Pons Pastor.

El Fons Antoni Pons Pastor de l’Arxiu històric de la UIB encobeeix la part fonamental de la investigació de Vibot. El bessó de la comunicació tracta  d’aquesta llegenda que fou publicada el 1906, en el setmanari Sa Llonja (Palma), però a l’arxiu hi ha, en l’esmentat fons Pons Pastor, tant l’esborrany original com també la versió quasi definitiva del text, En aquest article Tomàs Vibot, a més d’analitzar les tres versions de la llegenda, estudia i mostra altres elements significatius, com és ara el tipus, els motius, la simbologia d’alguns dels passatges, etc.

Les memòries de pràctiques de mestres de de l’AHUIB obren el camí a la tesi doctoral de Gabriel Barceló

Interior d’una memòria de pràctiques de magisteri de l’any 1940.
Portada d’una de les memòries de pràctiques d’una alumna de magisteri de l’any 1941

 

 

 

 

 

Les memòries de mestres pertanyents al Fons Escola Normal de Mestres i Annexes han servit per dur a terme la tesi doctoral de Gabriel Barceló, actualment professor ajudant del Departament de Pedagogia i Didàctiques Específiques de la UIB, amb el títol La enseñanza primaria en Mallorca (1939-1949). Cultura y prácticas escolares. Aquest investigador entre, d’altres informacions, va fer servir com a base especial documentació que conté aquest fons de l’arxiu, sobretot fonamentat en la recopilació i l’estudi les memòries d’alumnes de pràctiques de magisteri i memòries de mestres que opositaven per promocionar durant el primer franquisme.

Retall de la “Ultima Hora” en què s’entrevista al pedagog Gabriel Barceló.

137 memòries de pràctiques (AHUIB) i 54 d’opositors (AGA), a més de un bon nombre de fotografies d’aquell temps, han servit a Gabriel Barceló per reconstruir la realitat a l’escola de l’època. Una de les coses que més va atreure l’atenció de Barceló fou que en aquestes memòries no es parla mai del càstig físic i  sembla que hi ha més continuïtat en la pràctica escolar que no un trencament total.

De tota aquesta documentació es desprèn que la pràctica diària dels mestres estava més determinada per l’experiència i sabers que no per les disposicions oficials. De vegades, es mantenia la metodologia introduïda a finals del segle XIX i a principis del XX. De tota manera, diu Barceló, l’adoctrinament del franquisme es feia palès a tota l’escola de la primera postguerra, sobretot pel que fa als símbols externs i als continguts.

Al final de l’entrevista de la Ultima Hora, Gabriel Barceló declara que “protegir una llengua minoritària no és adoctrinar”.

Centenari del naixement de Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998)

Retrat de Miquel Gayà realitzat per Joan Maimó.

El Servei de Biblioteca i Documentació, i més concretament la Biblioteca Patrimonial de Son Lledó i l’Arxiu històric (AHUIB), ha decidit honorar un dels personatges que llegaren la seva biblioteca personal a la Universitat de les Illes Balears, es tracta de l’escriptor, poeta, assagista i agitador cultural Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998).

Aquest llegat consta de dues parts: la primera diguem-ne que està formada per llibres propis i d’autors diversos, situada a la Biblioteca de Son Lledó, i l’altra està constituïda per la documentació arxivística personal (amb correspondència, manuscrits originals, esborranys d’obres per publicar…) situada a l’Arxiu històric.

Cartell commemoratiu del centenari del naixement de Miquel Gayà.

Des d’aquest mes d’octubre fins a finals del 2017 podeu visitar la mostra d’algun material que hem recollit d’aquest fons arxivístic i biblogràfic que la Universitat té a l’abast de tothom.

Volem anunciar també  que s’està concretant un homenatge en forma de dos esdeveniments: un a Sant Joan (poble natal) i l’altre a Palma (a l’edifici Sa Riera). Es tracta d’un acte que du per títol “Gayà de prop (1917-1998)” i consistirà en una conferència i una lectura de textos i poemes a càrrec de Nicolau Dols i Biel Mesquida i Elisenda Farré. L’acte de Sant Joan estarà organitzat per la Fundació Mallorca Literària (Cases-museu Villalonga-Ginard-Bonet).

Un dels números del fullet “Confidencials” editat per Francesc Sureda Blanes del qual Miquel Gayà en fou protagonista amb el poema L’amor en vetlla.

Miquel Gayà i Sitjar (Sant Joan, 1917 – Palma, 1998) va néixer a la contrada de Son Castanyer i fou el major de nou germans. Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista Lluch, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc, redactada totalment en català; en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972. És autor de l’assaig La poesia de Miquel Ferrà (1960), i edità Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998) i el volum autobiogràfic Històries i memòries (1986). Traduí Vuit poemes d’André Rivoire (1946).

Cobertes d’una biografia i de les seves memòries.
Correccions sobre l’original mecanografiat del pròleg del llibre “Contribució Epistolari a Miquel Ferrà”.

 

Durant la seva vida participà en tertúlies i lectures literàries, també fou animador del grup cultural Documenta de Sant Joan, vila d’on el 1996 fou proclamat fill predilecte.

La presència de Gayà com a col·laborador i gairebé director de la revista Lluc fou imprescindible en l’ús habibutal del català a les Balears.

Tomàs Vibot publica a Etnopoètica un article sobre el nostre Fons Antoni Pons Pastor

Tomàs Vibot
Tomàs Vibot

L’investigador Tomàs Vibot Railakari ha publicat l’article “Fons Antoni Pons Pastor (1888-1976) a l’Arxiu històric de la UIB”, on ha donat a conèixer el contingut del fons que es custodia al nostre arxiu històric. Fonamentalment s’hi descriu l’inventari del que conformen fitxes i papers del capellà lul·lista Pons i una nota biogràfica breu.

L’Institut d’Estudis Catalans és l’editor del volum que recull aquest article de Tomàs Vibot al volum Etnopoètica: arxius i materials inèdits, realitzat a cura d’Àngel Vergés i Vicent Vidal. La major part d’autors que hi han presentat col·laboracions formen part del Grup d’Estudis Etnopoètics de la Societat Catalana de Llengua i Literatura, filial del IEC.

Article sobre la digitalització d´arxius de Valentí Valenciano

Valentí Valenciano ha publicat a Diari de Balears un article sobre la situació i la necessitat de la digitalització d’arxius municipals i públics. Des de fa temps es parla de la socialització de tota la informació que contenen els arxius històrics. Amb les tecnologies actuals cal que es posin a l’abast de la gent que en vulgui saber alguna cosa. En aquest article d’opinió podreu trobar una bona i clara argumentació d’aquesta política necessària i útil del segle XXI, per tal de conèixer i conservar fàcilment aquest llegat històric.

2013-05-08 V Valenciano

La UIB digitalitzarà la documentació medieval de la Cúria Reial de Montuïri gràcies a un conveni de col·laboració amb l´Ajuntament.

Avui a les 11.00 l’Ajuntament de Montuïri i la Universitat de les Illes Balears signaran un conveni de Col·laboració per a la digitalització de l’arxiu històric del Municipi. Es tracta de passar a format digital les sèries documentals de la Cúria Reial, una de les més antigues i interessants de l’arxiu de Montuïri, que conté documents des de l’any 1305, i és una de les fonts de coneixements més importants de la història medieval de Mallorca, ja que allà s’hi detallen les diverses causes judicials dutes a terme per aquest organisme encarregat de impartir justícia. Però aquesta documentació també té un gran interès lingüístic i és una font fonamental per conèixer com era el català que utilitzava quotidianament la gent del carrer ja que es recullen declaracions literals de testimonis i encausats.
El volum aproximat de la documentació que serà processada està entorn a 18.000 pàgines.

Tot aquest material, un cop realitzada la tasca que preveu el conveni, serà ofert als investigadors i al públic en general a través de la Biblioteca Digital de les Illes Balears.
Llibre de la Cúria Reial de Montuïri
Llibre de la Cúria Reial de Montuïri

 

 

Presentació del catàleg de l´Arxiu Capitular de la Seu de Mallorca

Demà, dimarts dia 16 d’abril, a les 19:30 h, els historiadors Pere Fullana i Bernat Joan faran la presentació del catàleg de l’Arxiu Capitular de la Seu en CD, al local de l’Associació Arqueològica Lul·liana (carrer Monti-sion, 9). Aquest catàleg fou elaborat pel bisbe Miralles (1860-1947) quan era canonge de la Seu a principis del segle XX. “En aquest CD hi trobareu 15.000 pergamins”, segons Pere Fullana, arxiver capitular de la Seu. “Hi ha un inventari de llibres medievals i originals de l’època que denoten que l’arxiu catedralici ha estat vinculat a un cert poder des del segle XIV”…

arxiu capitular CD miralles

Font: Diari de Balears (15-04-2013, pàg. 11)

El Fons Jeroni Joan Tous de l´Arxiu històric gairebé a punt

El Fons Jeroni Juan Tous, format per unes 120 diapositives de vidre en blanc i negre de principis del segle XX (1904-1914), donació de la seva família, és quasi a punt de poder ser consultat a través d’internet mitjançant el programari lliure ICA-Atom de gestió de documentació arxivística. Tot d’una que el pugueu consultar us ho farem saber. Ara mateix aquest programa de gestió és en període de prova.

capses fons Jeroni juan