Centenari del naixement de Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998)

Retrat de Miquel Gayà realitzat per Joan Maimó.

El Servei de Biblioteca i Documentació, i més concretament la Biblioteca Patrimonial de Son Lledó i l’Arxiu històric (AHUIB), ha decidit honorar un dels personatges que llegaren la seva biblioteca personal a la Universitat de les Illes Balears, es tracta de l’escriptor, poeta, assagista i agitador cultural Miquel Gayà i Sitjar (1917-1998).

Aquest llegat consta de dues parts: la primera diguem-ne que està formada per llibres propis i d’autors diversos, situada a la Biblioteca de Son Lledó, i l’altra està constituïda per la documentació arxivística personal (amb correspondència, manuscrits originals, esborranys d’obres per publicar…) situada a l’Arxiu històric.

Cartell commemoratiu del centenari del naixement de Miquel Gayà.

Des d’aquest mes d’octubre fins a finals del 2017 podeu visitar la mostra d’algun material que hem recollit d’aquest fons arxivístic i biblogràfic que la Universitat té a l’abast de tothom.

Volem anunciar també  que s’està concretant un homenatge en forma de dos esdeveniments: un a Sant Joan (poble natal) i l’altre a Palma (a l’edifici Sa Riera). Es tracta d’un acte que du per títol “Gayà de prop (1917-1998)” i consistirà en una conferència i una lectura de textos i poemes a càrrec de Nicolau Dols i Biel Mesquida i Elisenda Farré. L’acte de Sant Joan estarà organitzat per la Fundació Mallorca Literària (Cases-museu Villalonga-Ginard-Bonet).

Un dels números del fullet “Confidencials” editat per Francesc Sureda Blanes del qual Miquel Gayà en fou protagonista amb el poema L’amor en vetlla.

Miquel Gayà i Sitjar (Sant Joan, 1917 – Palma, 1998) va néixer a la possessió de Son Castanyer. Blauet de Lluc del 1927 al 1930 i deixeble de Miquel Ferrà i de Maria Antònia Salvà, publicà llibres de poesia adscrits a l’Escola Mallorquina: L’atzur il·luminat (1944), Breviari d’amor (1946), Ruta dels cims (1951), Poema de l’Ave Maria (1953) i Miratges del record (1975). Col·laborador assidu de la revista Lluch, el 1962 aconseguí d’introduir-hi una secció en català i, després de moltes dificultats, el 1968 la convertí en Lluc, redactada totalment en català; en fou secretari —i pràcticament director— fins el 1972. És autor de l’assaig La poesia de Miquel Ferrà (1960), i edità Contribució a l’epistolari de Miquel Costa i Llobera (1956), Contribució a l’epistolari de Joan Alcover (1964), L’intimisme poètic de Guillem Colom (1978), La lletra i l’esperit (1978), Epistolari de Miquel Ferrà a Maria Antònia Salvà (1998) i el volum autobiogràfic Històries i memòries (1986). Traduí Vuit poemes d’André Rivoire (1946).

Cobertes d’una biografia i de les seves memòries.
Correccions sobre l’original mecanografiat del pròleg del llibre “Contribució Epistolari a Miquel Ferrà”.

 

Durant la seva vida participà en tertúlies i lectures literàries, també fou animador del grup cultural Documenta de Sant Joan, vila d’on el 1996 fou proclamat fill predilecte.

La presència de Gayà com a col·laborador i gairebé director de la revista Lluc fou imprescindible en l’ús habibutal del català a les Balears.